EL VI ALEGRA EL COR DE LES PERSONES i L'ALEGRIA ÉS LA MARE DE TOTES LES VIRTUTS (GOETHE) strong>/em>

9/10/08

Non Solum: un home sol i una dona adormida dins d'una caixeta

.
.
"TOT EL QUE SERGI FA, HO FA PEL TEU BÉ..."
.
.
Deu n'hi do! No donem a bast amb els fufluners de Can Fufluns... El que avui té estrena és en Sergi López (alias "el Lópes" o "el Niño de los Huevos")
.
Des d'avui i fins el 26 d'octubre a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en Sergi representarà l'obra Non Solum, tot solet (o no) a dalt de l'escenari
.
(Cliqueu aqui per veure els horaris de les funcions. I aquí per entrar a la web d'en Lópes.)
.
.

En Sergi, l'actor polifacètic, polièdric, polinòmic, policlínic i politòxic, ens presentarà a tota una serie d'arreplegats d'aquells que volten pel món, i a voltes, també volten pels cellers. Allà trobareu a aquell que se les sap totes, el que totes l'hi ponen, el que quan camina trepitja merda, i aquell altre que, per costum, és el sac de totes les hòsties; i el malparit i el malparat i el malparlat; a més del pirat de torn, de l'starsky sense el hutch, el petaculs místic, l'abducid pels ovnis, el tímid, el llest, el figaflor, el bleda, el titamoixa, el típic tonto de la perilla, el servidor (públic) que pilla comisions (privades), un que només 'pasaba por ahí', el cul de mal seient, l'amargat, l'amagat, un que li pica l'almorrana, el trempat, el de la trempera matinera, el del riure fluix, el de la tita fluixa, l'hiperactiu, l'apalancat, gent vista, gent que s'ho mira, d'un en un, asseguts a les seves butaques...

... i un home sol i una dona adormida dins d'una caixeta.
.
No deixeu de veure, de cap de les maneres, del 9 al 26 d'octubre al TNC, Non Solum de'n Sergi López, non solum dalt de l'escenari.
.
.
Ah! Que ens ho deixàvem a aquest! També trobareu, entre tota aquesta flora i fauna que en Sergi , múltiple, s'inventa al que potser és el més txungu de tots: el temut i implacable home estàtic...
.
Sol de llauna, cel de glaç
dins el calaix d'un armari,
draps de dona i un infant
amb un regust enigmàtic,
ve de nèixer, està sorprés,
té uns grans ulls Modigliani,
absents, tristos, verds i oberts
i una vida fins que els tanqui.

És l'home estàtic, la tristesa el té corprés,
les orenetes faran nius als seus cabells...

.
SALUT, SERGI... i MERDA A DOJO!
.
.