.
.
.
.
.
.
.
Matèria del Temps.
.
.................................. a Antoni Tàpies
.
Som matèria del temps, amb prou feines unes quantes fulles escampades pel jardí.
Som allò que queda comprès entre dues dates: la del néixer i la del moment de deshabitar aquest munt de cèl·lules etiquetades amb el nostre propi nom.
La vida, parèntesi entre dues eternitats, és un do, un regal, un miracle del que, de vegades, ens oblidem:
cada dia neix el món, quan surt el sol és possible tot l'imaginable.
.
.
.
.
.
+associacio.JPG)
1 comentari:
I un dia aquest vell calaix s'obrí i era ple de flors acabades de collir: assutzenes, ceilans, violetes, nadales, i un vol de papallones plens de llum a les ales.
Com els teus poemes ....
Publica un comentari a l'entrada